dilluns, 25 de novembre del 2013

#tallerdescriptura: deixar córrer la imaginació mirant un quadre de Magritte

Després de la tensió dels trimestrals, us anirà bé deixar córrer la imaginació mirant aquest quadre de René Magritte.
Aquests dies (del 8 d’octubre 2013 al 12 de gener de 2014) al Museu Thyssen-Bornemisza, s’hi fa una exposició que es titula El surrealisme i el somni i aquest quadre de Magritte l'he tret d'allà. Si en teniu ganes, podeu passejar-vos de manera virtual per l'exposició


Així de senzill: mirar i deixar "córrer la tinta". Què deuen dir? Què es deuen explicar? Cap on van? Què els ha passat? Quina és la història d'aquests dos homes?

Fa dies que em ronda pel cap recollir idees que us portin a escriure. A vegades les idees arriben així, fent cadena, una idea te'n porta una altra! Com que no tothom es pot sentir atret per aquesta imatge de Magritte, n'he fet un bon recull a Pinterest per tal que aneu a inspirar-vos-hi. Veureu que pretenc desmitificar la fotografia com a document per posicionar-la com a ficció. També trobareu aquest tauler de Pinterest que he batejat amb el nom #tallerdescriptura a la dreta del blog.

A la llibreta d'escriptura, hi deixeu ben tintat un bon text! A veure si us queda bé i el podeu arribar a presentar als Premis Casp!

dissabte, 28 de setembre del 2013

D’Edward Hopper a Ernest Farrés

D'unes creacions pictòriques a unes creacions poètiques.


 Edward Hopper
Ernest Farrés

Ernest Farrés, admirador de l'obra d'Edward Hooper, va seleccionar 50 quadres del pintor (pintats entre el 1908 i el 1965)  per fer-los servir de pretextos o punts de partida pels seus poemes del poemari que porta per títol Edward Hopper (2006). 
Segons el crític literari D. Sam Abrams, Farrés se serveix de Hopper (pintor de la soledat) per crear un poemari que és un ambiciós retrat del món contemporani. Hopper ha provocat que Farrés muntés un matisat fris que recrea el món en què vivim amb tots els ets i uts. Un fris que funciona a tres nivells, que s'entrecreuen: la lectura que fa el poeta de l'obra pictòrica de Hopper, la lectura que fa el poeta del nostre món a partir dels quadres i la interacció entre els dos nivells que acabo d'esmentar.
A continuació us penjo alguns dels quadres de Hopper a partir dels quals Farrés n’ha fet un poema. Els poemes us els he lliurat fotocopiats. Trieu una pintura i un poema i contrasteu. Escriviu. Penseu en el plantejament del poema, en la distància envers l’escena del quadre, en la  immersió, en el punt de vista, en la manera com la imatge afecta a la consciència poètica... (a la llibreta d’escriptura).
Com a curiositat: d’aquest poemari Edward Hopper que va ser publicat en català l'any 2006, en va sortir  la versió en anglès als Estats Units el 27 d’octubre de 2009 i aquesta traducció va rebre el Robert Fagles Translation Prize, un important premi de traducció que es concedeix cada any i que es va atorgar el 2008 a Lawrence Venuti, que en va ser el traductor. El nou llibre, a cura del professor de la universitat de Temple Lawrence Venuti, el va treure Graywolf Press en edició bilingüe.

 Railroad Sunset, 1929
 Compartment C, Car 293, 1938
 Hotel Room, 1931
Sunlight in a Cafeteria, 1958
Gas, 1940
Corn Hill (Truro, Cape Cod), 1930
 Cape Cod Evening, 1939
 Sun in an Empty Room, 1963




dimarts, 24 de setembre del 2013

Transvasaments culturals

La història de la cultura (sobretot en el segle XX) es caracteritza pel fenomen del transvasament cultural. 
En general, es parla de transvasament quan volem referir-nos al fet que hi ha creacions pictòriques, fílmiques, poètiques, novel·lístiques, teatrals o musicals  que es gesten partint de textos previs. Ècfrasi és, com anomenaven a l’antiguitat clàssica, aquell subgènere de la literatura, en vers o prosa, que consistia a evocar un art amb els mitjans d'un altre.  

Us mostro alguns exemples de transvasaments culturals:

El primer que vull presentar, el vàreu portar a terme alguns de vosaltres (alumnes de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat) el curs passat: textos que parlaven de física i han acabat transformant-se en cançons.



Un segon exemple seria un transvasament una mica similar que es va portar a terme l'any 2012 a propòsit de la celebració del centenari de Pere Calders: els seus contes també transformats en cançons.



Un tercer exemple me'l vaig trobar ahir a la xarxa: posar música a la literatura (posar música a la novel·la de l'Albert Sánchez Piñol, Victus).



Un altre esplèndid exemple és la pintura d'Edward Hopper transformada en poesia pel nostre poeta Ernest Farrés (hi dedicaré la següent entrada del blog). 


També a finals del curs passat, aparegué la notícia que el director de cinema austríac Gustav Deutsch recreà a la pel·lícula Shirley. Visions of reality quinze quadres del pintor Edward Hopper.


El transvasament de novel·la a cinema ha estat un dels grans exemples de transvasament cultural del segle XX. L'associació cinema i novel·la és inevitable però també s'han fet pel·lícules basades en poemes, i un magnífic exemple de transvasament de la nostra història artística-literària-cultural del segle XX és la pel·lícula Esplendor damunt l'herba d'Elia Kazan a partir del poema Oda a la immortalitat del poeta romàntic anglès William Wordsworth. Aquí teniu el fragment del poema  i també hi afegeixo tres vídeos de youtube. I quan tingueu temps, mireu la pel·lícula. Us agradarà.

"What though the radiance with was once so bright
Be now for ever taken from my sight,
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strengh in what remains behind"

                                           William Wordsworth (1770-1850)

“Doncs encara que la brillantor tant encesa
d'aquells dies de joventut,
no es repeteixi mai més a la mirada,
tot i que no ens pugui tornar l'hora
de l'esplendor damunt l'herba
i la glòria a les flors,
no cal que em desesperi,
puc trobar la força en la bellesa
que perdura encara en el record feliç
de la vibració que sí hi va ser”

Sobre aquests versos, el director de cinema,  Elia Kazan, va construir una gran obra mestra.







dimarts, 9 d’abril del 2013

Un conte de Manuel Baixauli


Ens toca obrir la porta del període de la Decadència i conèixer el nostre barroc català. Ja sabeu com m'agrada agermanar els moviments antics amb els nostres escriptors contemporanis. M'imagino que tothom coneix Velázquez i que tothom ha vist les seves Menines. Llegiu aquest esplèndid conte de Manuel Baixauli i també llegiu-vos l'enllaç que us poso del pintor. Després escriviu sobre el conte, me'n feu el comentari (a la llibreta d'escriptura). Tingueu present que per Manuel Baixauli “Narrar és seduir i per seduir el lector no li pots satisfer tota la curiositat, oi? S’han de deixar zones de penombra”. 

Intrús

Com se'm va ocórrer que aquella porta duia als lavabos? Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tindre, per lògica, els serveis ben senyalitzats. Vaig entrar a una estança en penombra, on un cavaller pintava un llenç enorme, amb unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos per models. Feia tuf de vernís. Avancí caut, en silenci; no volia trencar la concentració del pintor. Ningú, ni tan sols el gos, em concedí importància. Hi havia un espill. M'hi vaig plantar davant. On confiava retrobar-me, uns turistes japonesos m'observaven atònits.

Després d'haver-me fet el comentari, per què no busqueu aquell quadre que recordeu haver vist alguna vegada? Un cop l'hagueu trobat, entreu-hi i m'ho expliqueu. De manera breu. Com ho fa el nostre escriptor. De puntetes. Sense fer soroll. També a la llibreta d'escriptura.